Exercici de Kafka.
Hola, Deixo aquí l'exercici/redacció de transformació a un animal. La llum que entrava per la finestra va anar cremant la meva pell fins que em vaig veure obligada a obrir els ulls. “Un altre matí, com sempre” vaig pensar. Quan es van haver adaptat a la llum vaig provar de situar-me, i seguidament, vaig fer esforços per espolsar dels ossos la immensa mandra que et proporcionen els llençols quan saps que et tens que llevar d'hora. Però, al intentar posar-me dreta em vaig adonar de que alguna cosa no anava massa bé, de seguida vaig intuir que aquell no seria un matí qualsevol, tot i que allò de ben segur era un mal son i prou. Òbviament, aquell tacte dur i rugós del meu cos no podia ser pas real; com tampoc ho era la meva llengua llarga i llefiscosa, aquella extremitat humita i enganxosa que semblava un pal llarg i gruixut malament enganxat a la gola. No eren reals aquelles quatre potes amb ungles punxants! No, oi que no? Oi tant que no. Vaig tancar els ulls de bell nou i em vai...